El bruxisme es un hàbit molt freqüent en la societat moderna. Es tracta d’un moviment o reflex inconscient, que consisteix en la contracció rítmica i repetitiva dels muscles de masticació  produint un grinyolar o prémer de les dents amb força.

Molt poques vegades s’acudeix al dentista per aquest motiu. Normalment és el professional el que al realitzar la revisió bucal rutinària ho detecta. El pacient, que no es conscient del seu problema,  es queda sorprès i li costa entendre el mecanisme d’aquesta parafunció.

El fet de  prémer les dents es molt més freqüent durant les hores nocturnes, ja que quan estem dormint no actuen els sistemes d’alerta que tenim durant la vigília. De totes maneres, al llarg del dia quan estem concentrats en la nostre feina, conduint, estudiant, o mirant la televisió; també es produeix aquest hàbit d’apretar les dents, llavors el nostre mecanisme d’alerta ens ajuda a que no ho realitzem durant un període molt llarg de temps o amb massa força.

El bruxisme està quasi sempre relacionat amb situacions d’estrès, ansietat, nervis o petites frustracions quotidianes. Aquesta alteració funcional comporta tota una sèrie de conseqüències, com ara el desgast de les dentes anteriors i dels queixals. Degut a aquest desgast, hi ha pacients que relaten que al despertar-se al matí senten una sensació con de sorreta a la boca; són les seves pròpies dentes que les està desgastant.

Per norma, les dents anteriors són les primeres en perdre substància dental. Es comencen a desgastar les cúspides dels ullals i premolares, que van perdent la seva forma característica amb punta. Poc a poc, es va disminuint l’alçada original de les dents, fent-se més petits i curts.

Malauradament, totes aquestes alteracions a la estructura de la dent, com la pèrdua de capes d’esmalt fan que els elements dentals siguin més sensibles als canvis de temperatura, àcids, etc. Fent les nostres dents més propenses a tenir càries, així com creant zones retentives on es queden restes de menjar.

El bruxisme comporta problemes de contractures i dolors musculars de cap i coll; i alteracions a l’articulació tèmporomandibular provocant a) Sorolls, com clics a l’obrir i tancar la boca, al mastegar, etc. b) Dolor a la zona propera a l’oide. c) Bloqueig a l’hora d’obrir o tancar la boca. Una altre conseqüència del bruxisme és que afavoreix l’evolució de la malaltia periodontal o piorrea que produint una destrucció més accelerada del suport dental.

El tractament  més utilitzat pel bruxisme és una placa de descàrrega Aquests aparelles estan elaborats amb un material plàstic, transparent, dur. Quan fem servir la férula les dents contacten amb el plàstic i permeten que la mandíbula es recol·loqui en una posició adequada, relaxant els muscles masticatoris i disminuint la pressió sobre les dents. Així evitem que les nostres dents es vagin desgastant i deteriorant. El temps de durada del tractament sols ser llarg, ja que el factor causal de l’estrès o nerviosisme continua estan present al pacient.